Ponguet – Juliol 2013

01/07/2013 | Animals Adoptats Històric

Ponguet1El mes de novembre vaig adoptar una gossa que avui es diu Ponguet.

La seva història era molt curta: l´havien trobada en un polígon industrial i feia set mesos que estava a la protectora de Sabadell, tenia molta por i ningú no sabia per què. Recordo que a la protectora em van dir: “Aquesta gossa no sap res, necessita un referent que li ensenyi què ha de fer, però amb temps i paciència tot s´arreglarà.”

 

Ponguet2La trobada amb l´altra gossa que tenia a casa no va portar cap problema; probablement ella havia de ser el seu referent, però de seguida vaig veure que seria difícil, perquè la Ponguet tenia por. Es quedava immòbil, tremolant, buscava sempre racons per amagar-se, qualsevol soroll o gest  li podia provocar pànic, només menjava quan creia que ningú l´observava i ho feia quasi estirada al terra… Sabia per experiència que un gos adoptat necessita un temps per habituar-se, però ella de vegades em desconcertava.

 

Ponguet3Vaig comentar-ho a la protectora i em van recomanar llegir El llenguatge dels gossos. Els senyals de calma, de Turid Rugaas, i les coses van començar a canviar. Vaig comprendre que la Ponguet, al contrari del que jo havia suposat, era molt expressiva, el problema era que jo no l´entenia. Tan senzill com que parlàvem llenguatges diferents: ella utilitzava senyals i jo paraules. Llavors vaig intentar observar-la discretament associant els senyals que feia amb la situació en què es trobava i imitant els gestos del seu llenguatge. Així, vam començar a comunicar-nos, mentre que a poc a poc, molt a poc a poc, anava desapareixent la barrera de la por que la immobilitzava.

 

Han passat dies i a la Ponguet encara li falten coses per aprendre, però cada cop està més segura d´ella mateixa i més adaptada. Ha demostrat ser una gossa molt afectuosa i respectuosa, tot i que potser sempre conservarà un cert grau de timidesa.

 

Ponguet4La Ponguet és una mica peculiar. No reconeix els objectes que altres gossos fan servir per jugar. El seu joc preferit és córrer fent voltes pel meu jardí, tant de pressa com el vent, tornant al meu costat quan està cansada i tocant-me la mà amb el nas moll, com si volgués gaudir de la seva llibertat dins d´un espai on troba la protecció que necessita i on se sent feliç.

 

És veritat que amb temps i paciència tot es va arreglant.

Agraeixo a l’equip de la protectora i sobretot a la Judith, l’Ana i la Bienve els seus consells.

 

Isabel Martí